Llibres que parlen de música

VIATGE D'HIVERN

El primer llibre del que us parlaré és Viatge d'hivern de Jaume Cabré. Aquest llibre me'l va recomanar un professor apassionat de la lectura i de la música, estàvem parlant del cicle de Lieder Winterreise (viatge d'hivern) del compositor F.Schubert i ens va fer referència a aquest llibre que du el mateix nom que el cicle.
Doncs bé, no us explicaré tot el llibre, la gràcia és que el llegiu i el descobriu per vosaltres mateixos, però sí que us en faré cinc cèntims i intentaré apropar-vos una mica a les històries que s'hi expliquen.

Viatge d'hivern no és una història, en són moltes que al final s'acaben convertint en una de sola. La primera història (que no és necessariàment l'inici) ens retrata la por d'un pianista quan surt a l'escenari, estarà la banqueta ben ajustada, ara sí, ai! no, que està alta i aquella suor freda i nerviosa abans de tocar. En aquest concert el pianista interpreta la Sonata D960 de F.Schubert.
Com he esmentat abans, no és la meva intenció explicar-vos totes les històries que s'expliquen en aquest llibre, tant sols fer-ne petites pinzellades i crec que és especialment important que faci esment de l'últim conte, titulat Winterreise. En aquest conte se'ns explica amb extremada delicadesa una història d'amor impossible, tot intercalant textos de lieds del cicle de Schubert, cantats per la protagonista femenina.

Viatge d'hivern és un homenatge literari a Schubert, Bach, Beethoven i a la música, honorant tanmateix a la pintura, simbolitzada per Rembrandt.
S'hi relaten passions humanes i ens descriu la història interior d'Europa, així com un recorregut geogràfic passant de Viena a Treblinka i d'Oslo a Bòsnia.

Us animo a què us llegiu aquesta fantàstica novel·la i a que escolteu entre d'altres la Sonata D960 de F.Schubert, però sobretot, i fent honor al títol d'aquest post, Viatge d'hivern (Winterreise).

Us en deixo un petit tastet! Assaboriu-lo!



Gute nacht, Kristinn Sigmudsson i Víkingur Ólafsson
Winterreise D911, Gute nacht

Com un estrany vaig arribar,
i com un estrany me n'aniré.
El maig em bressolà
amb molts rams de flors.
La noia parlà d’amor,
la mare, fins i tot, de casori,
ara el món és tan ombrívol,
el camí tot cobert de neu.

Per a la meva partença
no puc triar el moment,
jo mateix he de trobar el camí
en aquesta obscuritat.
L’ombra que escampa la lluna
serà el meu acompanyant,
i en les blanques planúries
cerco petges d’animals.

Per què hauria de romandre
fins que em facin fora?
Deixeu que els gossos solts udolin
davant la casa dels amos;
a l’amor li agrada vagarejar -
Déu l’ha fet d’aquesta manera -
de l’un a l’altre.
Dolça estimada, bona nit!

No vull destorbar-te el somni,
seria llàstima per al teu descans,
no has de sentir els meus passos -
Tanca a poc a poc la porta!
Només al passar escriuré
al llindar un altre cop bona nit,
a fi de que puguis veure,
que he pensat en tu.